Un estudi publicat per la Loma University Health afirma que menjar fruits secs, especialment festucs, pot millorar el rendiment laboral. El motiu pel qual es pot afirmar tal cosa és que l’estudi prova que els fruits secs enforteixen les freqüències d’ones cerebrals associades amb la cognició, curació, aprenentatge, memòria i altres funcions cerebrals clau. Els festucs en concret van produir la major resposta pel que fa a la millora del procés cognitiu, la retenció d’informació i l’aprenentatge, entre altres capacitats necessàries per un bon rendiment laboral.

L’estudi, titulat “Fruits secs i cervell: Els efectes de menjar fruits secs en els canvis de les ones cerebrals” va concloure també que tots els fruits secs testejats tenen altes concentracions d’antioxidants i confirmen que els fruits secs són beneficiosos en diferents aspectes com per exemple la reducció d’inflamació, la protecció del cor o el retràs de l’envelliment. Però el responsable de l’estudi, Peter Berk, va afirmar que actualment hi ha molt poca informació sobre com afecten els fruits secs al cervell.

Per realitzar la investigació, Peter Berk va reunir un equip de 13 investigadors per explorar els efectes del consum regular de fruits secs en l’activitat de les ones cerebrals.

L’equip es va basar en el consum d’ametlles, anacards, cacauets, nous pecanes, pistatxos i nous. Es van realitzar electroencefalogrames (EEG) per mesurar la força dels senyals de les ones cerebrals. A continuació, es va mesurar l’activitat de la banda d’ones EEG de nou regions del cuir cabellut associades amb la funció cortical cerebral.

Segons Berk, “l’estudi proporciona troballes beneficioses significatives en demostrar que els fruits secs són tan bons pel cervell com per la resta del cos” i l’investigador afirma a més que “espera que estudis futurs revelin que també fan altres contribucions al cervell i al sistema nerviós”.

En aquest enllaç es pot consultar l’estudi original:

https://news.llu.edu/for-journalists/press-releases/study-finds-consuming-nuts-strengthens-beneficial-brainwave-frequencies

 

Ja fa uns quants anys que la paraula brunch s’ha instal·lat al nostre vocabulari, i amb ella, el costum de fer un àpat entre esmorzar i dinar a mig matí. De fet, la paraula “brunch” és la fusió de les paraules esmorzar (breakfast) i dinar (lunch) en anglès.

L’origen del brunch és una mica incert, hi ha qui l’atribueix a una costum novaiorquesa que tenien els habitants del barri del Bronx, que després de la missa del diumenge a mig matí es reunien per menjar plegats. Per altra banda, hi ha qui apunta que l’origen es situa a Anglaterra, al s. XIX, quan els servents de la classe alta tenien festa els diumenges i per no deixar als senyors sense menjar, preparaven un gran bufet amb menjar tant d’esmorzar com de dinar.

Sigui com sigui, avui dia el brunch s’ha incorporat a les nostres vides i és tendència a les xarxes socials.

Si et ve de gust preparar un brunch, aquí tens la recepta d’un dels seus plats més típics, els ous benedictins, que consisteix en ous escaldats a sobre d’unes torrades, tot cobert amb salsa Holandesa.

 

Ous benedictins

1 ou per persona

1 muffin anglès (si no en teniu, pa de motlle)

1 tall de bacó per persona

Mantega

Sal

Julivert o cibulet

Vinagre

Fulles d’espinacs crues

 

Torra les llesques de muffin anglès. Si no en tens, talla de forma circular un parell de llesques de pa de motlle, unta-les amb mantega i escalfa-les en una paella.

Per fer l’ou, primer de tot posa’l en un bol separant el rovell de la clara. Posa aigua, sal i una mica de vinagre en un una cassola i escalfa’l al foc fins que bulli. Quan comenci a bullir, afegeix amb compte l’ou cru a l’aigua i baixa la intensitat del foc. Quan hagin passat 4 minuts, recull-lo amb compte amb una cullera escumadora. Et quedarà com un ou ferrat delicat i tot blanc, però per dins el rovell encara estarà líquid.

Mentre es cou l’ou, fregeix els talls de bacó. Seguidament, posa’ls sobre paper de cuina perquè s’absorbeixi l’excés d’oli.

Posa un parell de fulles d’espinacs, el bacó i l’ou a sobre el pa. Cobreix-ho tot amb salsa holandesa i decora-ho amb julivert o cibulet picat.

Si vols pots substituir els espinacs amb rodanxes d’alvocat.

 

Salsa Holandesa

2 rovells d’ou

100g mantega

1 cullerada sopera de suc de llimona

 

Escalfa la mantega fins que quedi líquida.

Posa un bol al bany maria, afegeix els dos rovells i bat els ingredients.

En tres fases, afegeix poc a poc la mantega fosa.

Al final, afegeix la cullerada de llimona.

 

A més dels ous, un bon brunch ha d’oferir més varietat de plats, l’objectiu és elaborar un bufet premium. Per això et suggerim que acompanyis els ous amb patates fregides com les Frit Ravich Premium, broquetes de fruita, mini salsitxes i pastissets.

Per beure, serveix cafè i sucs de fruita.

Bon profit!

Combinar el teu snack amb salsa guacamole i comprovar que la combinació està boníssima, és gaudir d’un bon moment. Perquè puguis fer un guacamole que compleixi les teves expectatives et donem uns trucs perquè et surti perfecte.

La salsa guacamole és la mescla d’alvocat mòlt amb diversos ingredients, de fet, “guacamole” en llengua náhuatl -pròpia de Centreamèrica en el s.V- significa precisament això: alvocat (ahuacalt) i mòlt/salsa (molli). Hi ha qui afegeix al guacamole trossos de tomàquet, comí i fins i tot all. Nosaltres et proposem una versió per a 4 persones fresca i una mica picant que consisteix en: 3 alvocats, ceba tendra, xili de Jalapa (jalapeño), sal, coriandre i llimona.

 

1 – Escull bons alvocats

Sovint es creu que quan l’alvocat està molt madur (és a dir, extremadament tou) és ideal per elaborar guacamole, no obstant això, no és així. L’alvocat ha d’estar al punt. Quan l’alvocat està al punt òptim no té bombolles sota la pell, es pot comprovar tocant lleugerament la seva pell. En quant a varietats, et recomanem la Hass per la seva textura untuosa i pel seu gran sabor.

2 – No facis servir mai liquadora

El guacamole ha de tenir textura granulosa, per això mai utilitzis una liquadora o batedora elèctrica per suavitzar-la.

3 – Primer pica els ingredients, després l’alvocat

Primer talla la ceba a daus i pica-la lleugerament a mà amb un morter perquè deixi anar una mica de suc. Després fes el mateix amb el xili de jalapa i finalment afegeix-li l’alvocat tallat i comença a triturar-ho tot junt. Finalment afegeix el coriandre, la sal i barreja-ho tot.

4 – Utilitza l’os de l’avocat i suc de llimona perquè no s’oxidi

L’alvocat s’oxida ràpidament i comença a tornar-se marró i poc apetitós, el mateix passa amb el guacamole. Per solucionar aquesta situació, quan tinguis el guacamole llest afegeix-li una mica de suc de llimona i col·loca l’os de l’alvocat sobre la salsa perquè actuï com a antioxidant.

Pots adaptar el guacamole al teu gust o al gust dels teus convidats. Si a algú no li agrada el picant, pots eliminar el xili de jalapa de la recepta i posar menys ceba. De la mateixa manera que si ho consumiràs immediatament pots prescindir del suc de llimona.

5 – Combina-ho amb Texicos

El guacamole es pot acompanyar amb snacks i “tortillas”. Nosaltres et recomanem que ho provis amb els Texicos de Frit Ravich. Uns snacks cruixents i elaborats a partir de blat de moro i que la seva forma triangular els fa perfectes per combinar-los amb salses. Pots trobar-los en versió original o en la seva versió picant “tex-mex”.

Ja s’han convertit en unes habituals a les nostres taules. Les servim per picar, soles i per acompanyar carns i peixos. Però algunes de les verdures de les Chips Premium Vegetals són unes grans desconegudes per nosaltres. Iuca? Batata? Remolatxa? Què en sabem d’elles?

Nadiua del Nord-est del Brasil, la iuca és una gran desconeguda en la nostra dieta mediterrània i per això ens sorprèn saber que es tracta del setè cultiu més important de tot el món. De fet, als continents africà, asiàtic i a l’Amèrica Llatina, la iuca, també coneguda com a mandioca, és la base alimentària de més de 800 milions de persones. Es tracta d’una arrel, de gust i textura similar a la patata. No és tan desconeguda per nosaltres com ens pensem, ja que en el nostre rebost la trobem en forma de tapioca, que és, simplement, farina de iuca.

Salada i dolça a la vegada, el gust de la batata o moniato és tan difícil de descriure que, de fet, es pot consumir com a plat principal o com a postra. Es tracta d’un tubercle que en alguns països, com als Estats Units, és habitual trobar-lo com a alternativa de les patates fregides i és popularment coneguda com a “sweet potato”.

La pastanaga i la remolatxa ens són molt més familiars. Sabem que les pastanagues són una arrel que destaca per la seva aportació en vitamina A (d’aquí la seva popularitat pels seus beneficis per la vista), però potser no sabem que els grecs i romans ja les cultivaven. De la remolatxa us n’expliquem una curiositat: s’utilitza per extreure un pigment natural que serveix com a colorant de diversos productes alimentaris.

I, tornant a l’origen: la combinació de tots aquests vegetals amb oli d’oliva ens farà gaudir d’un moment únic gràcies a la seva textura cruixent i el seu original sabor. Encara no has provat les Chips Premium Vegetals?

 

Si hi ha nens a casa, qualsevol excusa és bona per jugar amb ells i aprendre junts. No fa falta gran cosa per entretenir-se: un paquet de nous amb closca Frit Ravich pot convertir-se en un joc, ja que una closca de nou pot ser també un divertit material per fer manualitats. Mentre gaudim junts d’uns fruits secs naturals i saludables, podem jugar a convertir la closca de nou en un vaixell, un mussol o tot el que ens permeti la imaginació. També necessitarem plastilina, pintura, cartolines i estisores. Ja podem començar!

 

UN VAIXELL AMB CLOSCA DE NOU

Material

Una closca de nou

Un escuradents (o un pal petit i prim)

Una fulla de paper

Estisores

Una mica de plastilina

Passos:

Construeix la vela: Per fer la vela talla el paper en forma quadrada

Col·loca la vela en un pal:  Corba una mica el tros de paper i clava l’escuradents a la part inferior de manera que travessi el paper per la part inferior.

Col·loca el pal a la nau del vaixell: Fes una petita bola de plastilina, enganxa-la a la part buida de la nou, això servirà per clavar el pal i que no caigui.

Ja tens un vaixell llest per navegar!

 

UN PINGÜÍ AMB CLOSCA DE NOU

Material

Una closca de nou

Pintura acrílica negra i blanca

Un pinzell

Cartolina taronja

Estisores

Una mica de plastilina taronja

Un permanent vermell

Un permanent negre de punta fina

Passos:

La panxa: Pinta la part central i inferior de la part externa de la closca de la nou amb pintura blanca. Deixa que s’assequi durant 5 minuts.

El cos: Barreja pintura negra i blanca fins aconseguir un to gris clar. Quan ho tinguis, pinta la resta de la closca, sense pintar la part central. Deixa que s’assequi durant 5 minuts.

Els ulls: Fes un parell de cercles amb pintura blanca a la part superior i deixa que s’assequin durant 2 minuts. Quan estigui sec, dibuixa les pupil·les amb el permanent negre de punta fina.

Corbata de llacet: Dibuixa una corbata de llacet amb un permanent vermell a la part superior de la panxa. Si vols pots perfilar la corbata de llacet amb el permanent.

El bec: Dibuixa sobre una cartolina taronja un petit triangle. Retalla’l i enganxa’l entre els ulls i la corbata de llacet amb una mica de plastilina taronja.

Les potes: Dibuixa un parell de potes (dos petits triangles) en una carolina taronja.

Retalla’ls i enganxa’ls a la closca amb una mica de plastilina taronja.

El teu pingüí ja està llest! Quin nom l’hi posaries?

 

UN MUSSOL AMB CLOSCA DE NOU

Material:

Una closca de nou

Pintura acrílica blanca i marró

Un pinzell

Cartolines taronges

Estisores

Una mica de plastilina taronja

Un permanent punta fina negre

Passos:

La panxa: Primer pinta la panxa amb un color clar, pots barrejar la pintura blanca amb marró. Deixa que s’assequi.

El cos: Una vegada seca la panxa, pots començar a pintar el cos. Pots afegir més marró perquè sigui més fosc. Pinta la part de la closca que queda i deixa assecar.

Els ulls: Quan la pintura estigui seca, fes un parell de cercles grans amb pintura blanca. Recorda que els mussols tenen els ulls molt grans. Deixa que s’assequin i una vegada la pintura estigui seca, pots dibuixar les pupil·les amb un permanent negre de punta fina. Dibuixa dos cercles negres ben grans i centrats.

Les plomes: Una vegada la pintura estigui seca, dibuixa amb el permanent les plomes per tot el cos del mussol. Les pots fer dibuixant lletres “u”.

El bec: Dibuixa sobre una carolina taronja un petit triangle. Retalla’l i enganxa’l a sota els ulls amb una mica de plastilina taronja.

I ja està! Sabies que hi ha gent que creu que els mussols donen bona sort? Pots regalar-lo a algú o fer-lo servir com amulet.

 

UNA MARIETA AMB CLOSCA DE NOU

Material

Una closca de nou

Pintura acrílica vermella, negra i blanca

Un pinzell

Un permanent negre de punta fina

Passos

El cos: Pinta tota la part externa de la closca de la nou de vermell i deixa que s’assequi. Una vegada sec, pinta una línia negra que vagi des de la punta punxeguda de la closca fins a l’altre extrem.

La cara: En un dels extrems de la closca, pinta amb pintura negre la part on anirà la cara.

Els ulls: En un dels extrems de la closca, pinta amb pintura blanca un parell de cercles. Quan estiguin secs, dibuixa amb el permanent les pupil·les de la marieta.

Les taques: Dibuixa 3 punts negres a cada costat de la closca, en total hi haurà 6 punts negres.

Finalment, si vols, dibuixa el 7º punt sota el cap i partit per la línia.

A les marietes els hi agraden molt les flors i les plantes, pots col·locar-les en testos perquè estiguin on més els hi agrada estar.

 

L’estiu és una època ideal per cuidar-se, gaudir del que més t’agrada i aprofitar el temps lliure per fer una mica d’esport. Si et ve de gust provar alguna cosa nova, aquest any et proposem descobrir el paddle surf, un esport que s’ha posat de moda per la seva originalitat, però sobretot, perquè els bons moments estan assegurats.

Caminar sobre l’aigua es considera un miracle i el més semblant a aquest acte diví és el paddle surf. Aquest esport, que consisteix en desplaçar-se de peu sobre una taula amb l’ajuda d’un rem, s’ha popularitzat a tot el món aquests últims anys, i no és d’estranyar! Et comentem les claus del paddle surf que expliquen perquè és tan popular.

 

El paddle surf pot ser relaxant o intens

Aquest esport treballa principalment l’equilibri. Separar els peus, mantenir-se de peu i anar corregint el balanceig del cos per no caure és una pràctica que, de manera molt subtil, tonifica tot el cos. Per remar s’ha de fer amb tot el cos i un dels avantatges és que acabes treballant els músculs des del cap fins als peus.

Una altre de les coses bones pels que pensen en iniciar-se en aquest esport és que pots triar la intensitat amb la que el practiques. Si vols, pots simplement passejar i gaudir de l’aire, el sol, mentre contemples el paisatge tant terrestre com marí (el fet d’estar de peu, permet observar el fons del mar si es navega entre aigües cristal·lines i amb poca profunditat). Si el que vols és cansar-te de veritat, pots recórrer quilòmetres o fer carreres de velocitat amb els teus amics. Acabareu esgotats!

 

A un pas de ser surfista

Hi ha una modalitat que es diu “paddle surf onades” i que és similar a la del surf més clàssic. Aquesta modalitat es sol practicar en el mar, ja que l’objectiu és desplaçar-se mar endins amb el rem i tornar surfejant. El “paddle surf onades” utilitza taules més amples que les del surf clàssic, fet que facilita poder-se mantenir de peu i, en conseqüència, és més fàcil per aquells que s’estrenen en aquest esport.

 

A l’aigua per sense mullar-te

El paddle surf és una activitat aquàtica perquè l’aigua és l’element necessari per poder-ho practicar. Tot i així, si controles bé l’equilibri, pots gaudir d’un matí de paddle surf sense mullar-te (sempre i quan no caiguis!) i, si en qualsevol moment et ve de gust una bona capbussada, només has de saltar.

 

Més enllà del mar

Actualment moltes platges ofereixen serveis de lloguer i classes de paddle surf, però també és una opció molt divertida practicar-ho a altres llocs com rius i embassaments. Alguns exemples són el llac de la Serra del Nord de Madrid, l’embassament d’Iznájar a l’interior de Córdoba o els rius d’Aragó com l’Ebre. A València podeu anar a l’embassament de Loriguilla (a l’interior d’Alicant). A Catalunya es practica, per exemple, en el congost de Mont-rebei o el pantà de Sau, i a Castellà i Lleó a l’embassament de Burguillo.

Segurament que a prop de casa teva, ja sigui en el mar o a la muntanya, trobaràs un lloc on practicar el paddle surf. Queda amb els amics, prepara una motxilla amb el banyador, la tovallola i la crema solar i no t’oblidis les teves Ligeras i aigua fresca per beure. T’animem a gaudir d’un bon moment fent l’esport de moda.

Quedar amb algú per prendre alguna cosa és una de les millors maneres de gaudir d’un bon moment en companyia. Les places de les nostres ciutats i pobles són el punt de trobada perfecte, sobretot si tenen terrasses agradables i un bon ambient tot el dia. Si et ve de gust quedar, et recomanem 5 de les millors places per prendre alguna cosa en algunes de les principals ciutats d’Espanya.

 

Barcelona: Plaça Reial

La Plaça Reial és una plaça d’arquitectura colonial en el cor de la ciutat de Barcelona i a tocar de les Rambles. Es tracta d’una plaça gran de forma quadrada amb galeries als quatre laterals, plenes de locals, restaurants i conegudes sales de música. Durant tot l’any és un punt de trobada per la gent local i de tot el món.

 

Madrid: Plaça de San Andrés

Situada al cor de l’animat barri de La Latina, a la capital, la plaça de San Andrés es troba al costat de l’església que té el mateix nom. Encara que no és molt gran, és un lloc perfecte per prendre alguna cosa fugint del soroll de la ciutat. A part d’agradable, és fàcil per tothom arribar ja que està en un punt molt cèntric.

 

València: Plaça del Tossal

En el centre del casc antic de la ciutat de València, aquesta plaça és un lloc fantàstic per quedar, especialment al capvespre, quan el sol ja no apreta tant. A mesura que van passant les hores veuràs com la plaça s’omple de gent i bon ambient.

 

Bilbao: Plaza Nueva

D’estil neoclàssic, la Plaza Nueva és un punt de trobada en el centre del casc antic de Bilbao. Rodejada per arcs, tots ells estan ocupats per restaurants i bars amb les seves terraces. Es tracta d’un lloc animat perfecte per quedar a qualsevol hora del dia, prendre uns pinxos o un aperitiu i gaudir d’un bon moment.

 

Saragossa: Plaça Seo

Just al final de la coneguda i cèntrica plaça Seo, que connecta amb el laberíntic casc antic i els carrers amb més vida de Saragossa. És el lloc perfecte per quedar i prendre alguna cosa abans d’endinsar-se a l’aldarull saragossà per dinar o sopar.

L’aperitiu és la inauguració del migdia al voltant d’una taula. Per tant, si es vol començar bé aquest preàmbul del dinar, haurem de tenir cura de cada detall. Aquí us expliquem quines són les claus per preparar un aperitiu perfecte.

 

Begudes fresques amb i sense alcohol
El més important de la beguda és que estigui a la temperatura adequada. Si no vols optar pels clàssics com la cervesa o el vermut, et recomanem provar amb un spritz, la beguda de moda italiana a base de vi blanc sec, aigua mineral amb gas o tònica i unes gotes de licor rosat. Si prefereixes propostes sense alcohol més enllà del clàssic refresc, atreveix-te amb un suc de fruites natural, per exemple, de síndria amb llimona i unes fulles de menta.

 

Olives
Les olives son un dels símbols de la dieta mediterrània que no poden faltar a una taula d’aperitiu. Us animem a gaudir de la varietat, amb arbequines, olives partides, picants, amb all o inclús, gegants. Si entre els convidats hi ha nens, recomanem tenir sempre algunes sense os a mà.

 

Crudités i productes per untar
En els últims anys hem redescobert les crudités (verdures crues tallades a tires). A part de ser més gustoses del que s’espera i molt sanes, el cruixent les fa l’acompanyant ideal de productes per untar com l’humus, brandada de bacallà o formatges amb crema.

 

Conserves
Els mariscs i productes del mar en conserva són productes que encaixen molt bé en els aperitius. Les escopinyes, musclos en escabetx o calamars enllaunats, són clàssics que obren la gana sense omplir-nos en excés. Ara bé, si vols sorprendre, et proposem servir unes navalles passades per la planxa amb fonoll i farigola.

 

Patates Caseras Frit Ravich
El producte estrella dels aperitius són, sens dubte, les patates xips. En un bon aperitiu mai poden faltar i et recomanem les nostres Caseras de Frit Ravich, amb el seu sabor tradicional, la seva elaboració amb oli d’oliva i el seu punt de sal. Seran sempre el detall infalible d’aquest bon moment.

L’estiu ens encanta perquè per molts és sinònim de vacances i de bons moments. Sovint tenim temps lliure per gaudir de totes aquestes coses que durant l’any ens agradaria fer sense presses, com per exemple, veure una bona pel·lícula. Sobretot si és a la tarda i acompanyada d’una bona migdiada en un lloc fresc, pot ser el pla perfecte per refugiar-se una mica de la calor.

 

Si busques passar una estona entretingut durant els llargs dies de calor, et portem 5 recomanacions divertides, diferents i refrescants:

 

Una paradisíaca – El llac blau

Encara que no podem viatjar físicament a una autèntica illa paradisíaca, sempre podem fer-ho a través de la conegudíssima pel·lícula “El llac blau” (1980). Coneix aquesta preciosa història sobre el comportament humà, el descobriment del nostre món, el respecte a la naturalesa i a l’amor.

 

Una saga – Pirates del Carib
En aquest cas no som capaços de triar-ne només una, així que us proposem una saga molt marinera. Si s’ha de fer una marató de pel·lícules a l’estiu, no pot ser una altre que els temuts “Pirates del Carib”. Les aventures del capità Jack Sparrow a través de l’oceà ompliran les nostres tardes d’estiu d’hores d’acció i diversió.

 

Una de dibuixos – Frozen

Amb la calor a vegades no hi ha res millor que una pel·lícula tan refresant com el gel. “Frozen” és l’últim gran clàssic de la casa Disney, és molt més que una pel·lícula per nens. Grans i petits gaudeixen d’aquesta bona història sobre l’amor entre germanes, la valentia, l’acceptació i la reconciliació en un ambient absolutament gelat. Perfecte per suportar la calor!

 

Una de ficció – El dia de demà

Què passaria si les conseqüències del canvi climàtic arribessin de cop? Segons els guionistes de la pel·lícula “El dia de demà”, el món sucumbiria a tempestes i la neu cobriria totes les ciutats, com Nova York. Com ho faran els supervivents per sobreviure al desastre natural? Aquesta pel·lícula ens farà desitjar una mica menys el fred quan el termòmetre puja i, a més, ens convida a reflexionar sobre el medi ambient.

 

Un clàssic – Vacances a Roma

La princesa Anna (una elegantíssima Audrey Hepburn), arriba a Roma per obligacions del càrrec. Farta del protocol, decideix viure almenys per un dia com una ciutadana més. Al carrer recull al periodista Joe Bradley (Gregory Peck), qui en un primer moment es guanya la seva confiança amb l’objectiu ocult de treure-li fotos i fer-se famós. Però quan més temps passen junts, més s’enamora… Una pel·lícula inoblidable que ens convida a fer el turista a sobre una vespa a la Roma de 1953.

A mig camí entre l’esmorzar i el dinar, tenim l’hora màgica de l’aperitiu, que sovint ens convida a fer el vermut. El vermut o vermú l’associem a una beguda i també a aquest bon moment en el que es pica alguna cosa, com per exemple unes patates xips o snacks i es conversa al voltant de la taula.

La paraula vermut és originaria de la paraula alemanya wermut, que significa “donzell”, la planta principal que es fa servir per aromatitzar el vi a partir del qual s’elabora el vermut. En efecte, el vermut és simplement un vi blanc macerat. Quan el vermut que consumim és vermell és degut al caramel que se li afegeix, no perquè provingui del vi negre.

 

Origen

Es diu que l’origen del vermut es troba a l’antiga Grècia, de la mà d’Hipòcrates, el destacat metge del país Hel·lènic. Hipòcrates va macerar vi amb absenta, una planta amb múltiples propietats curatives i de la qual també s’extreu el licor que porta el seu mateix nom.

A l’Edat Mitjana el vermut va rebre el nom de vi hipocràtic o vi d’herbes. L’elaboració del vermut va fer un primer gran salt el 1838 amb la producció industrial dels germans Luigi i Giuseppe Core. La seva comercialització i consum va augmentar associat a un moment del dia i, poc a poc, va adquirir el significat que té avui, sent pràcticament sinònim a aperitiu.

 

Actualitat

Actualment, parlem de l’hora del vermut que és aquesta franja entre aproximadament les 11:00h i les 13:00h, un petit moment que serveix de preàmbul pel dinar. Les taules s’omplen amb el vermut blanc o vermell, escopinyes, patates xips, fruits secs, snacks i altres piscolabis.

A Frit Ravich us proposem completar aquest moment tant nostre amb unes patates molt especials, les Premium Aperitivo Frit Ravich. El seu cruixent és excepcional i estan amanides amb el sabor d’aquest moment. Amb cada patata Premium Aperitivo de Frit Ravich, trobaràs l’essència d’aquesta hora màgica.